El recordo amb nitidesa: assegut en un tamboret, en un bar de nom oblidat, amb vestit i corbata, amb un got llarg a la mà, conversant de manera animada amb aquells que llavors érem joves i volíem saber-ho tot. Ell parlava amb agudesa i elegància de política i de literatura, de la València que tant estimava, del Madrid que tan bé coneixia, del país que somiava. L’escoltàvem fascinats, engrescats. Parlo de la capital valenciana dels anys noranta -devia ser una nit dels premis Octubre- i de Francesc de Paula Burguera -Paco P-, escriptor i periodista …
↧