Atès que la política sempre és una representació, la mort –com a veritat incontestable– té el poder d’aturar la funció uns instants i de recordar a públic i actors que som en un teatre i que la vida –com deia el poeta– és a fora el carrer, passant fred. El traspàs de Rita Barberá fa que els llums de la sala s’encenguin durant uns minuts, mentre el personal no sap què fer. Però el desconcert dura molt poc: ràpidament, tothom torna al seu lloc, s’il·lumina l’escenari i la difunta passa a ser un assumpte més …
The post Sobre morts i vius appeared first on Francesc-Marc Álvaro.